La nyàmera

nyameraok

nyameraok

El Joan ens acostuma a portar productes, tant fruites com verdures o tubercles en aquest cas, que estan en desús, que ja gairebé no es cultiven. En el cas de la nyàmera, no direm que s’està posant de moda, com la col risada o més coneguda com kale, però sí que es va fent un lloc a la nostra cuina. I mira que és vella! Voleu saber una mica més sobre ella?

La nyàmera, també coneguda com topinambour, carxofa de Jerusalem i encara bataca de la Noguera, va arribar a Europa des del Canadà. Va aterritzar a França a finals del segle XVII i el seu cultiu es va extendre per tota Europa, era molt utilitzada, abans de la patata. Després, amb la introducció del més famós dels tubercles, el seu consum es va destinar al bestiar. En el cas de França, per exemple, durant l’Ocupació nazi la patata es requisava però la nyàmera no, així que els francesos van redescobrir aquest tubercle, això sí, a contracor. Per això allà tampoc es consumia gaire, fins fa pocs anys, perquè no portava bon record…

Però deixem la Història a banda i centrem-nos en les seves característiques:  té un gust semblant a la carxofa però un aspecte semblant al gingembre i és cosina del girasól i de la patata. No té midó i sí molta fibra. També conté inulina, un glucid derivat de la fructosa, que no afecta al nostre nivell de sucre. Per contra el nostre cos no conté les encimes necessàries per a la seva digestió i si hi afegim el seu contingut en fibra, tot plegat fa que no sigui gaire recomanable per als estòmacs sensibles… És més digestiu si es bull al mateix temps que la patata perquè el midó d’aquesta fa reduir el nivell d’inulina. Si no cou amb la patata es pot afegir una cullerada de bicarbonat a l’aigua.

No s’aconsella donar als infants menors de 3 anys en molta quantitat per la seva dificultat de digestió.

A la cuina!

els seus usos són molt amplis, cru (ratllat en amanides), en crema, al vapor, gratinat…la pell és comestible però si la pelem l’hem de posar en aigua amb llimona per evitar que s’oxidi (com la carxofa) i s’ennegreixi.

Bullida: de 20 a 30; s’ha de posar la nyàmera en l’aigua freda i s’ha de portar a ebullició de forma lenta perquè sino el tubercle pot trencar-se. Tampoc cal passar-se de cocció perquè si no es divideix en capes, no ha d’estar doncs ni massa tou ni massa dur.

Al vapor: de 20 a 30 minuts.

Saltejada a la paella: de 5 a 10 minuts, després d’haber-la bullit.

Saltejada en el wok o a la paella (sense bullir-la prèviament): 15 minuts. En aquest cas s’ha de tallar a rodanxes

Rostida al forn: 45-50 minuts: tallar per la meitat si són grans i saltejar durant 5 minuts en una paella, que es pugui posar al forn, amb una mica de mantega. Després coure al forn durant 40 o 45 minuts, removent de tant en tant.

Nosaltres us deixem una recepta, seitan saltejat amb nyàmera i shitake, com cuineu vosaltres la nyàmera?

***fonts utilitzades per aquest post:

http://www.lesfruitsetlegumesfrais.com

https://www.ricardocuisine.com/recettes/5953-topinambours-rotis

http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-nyamera-per-la-diabetis

 

 

0 Comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>